[euskarazko hitzak bila Nola Erran hiztegiaren barnean]

euskarazko hitzetan

obscurcir

obscurcir /ɔpskyʀsiʀ/ // 1 verbe transitif
 = assombrir ilundu ülüntü (ZU) goibeldu
de peur que sa lumière intérieure s'obscurcisse
beldurrez haren barneko argia ilun dadin
des nuages obscurcissaient le ciel
lainoek zerua iluntzen zuten
et voilà que tout à coup, de gros nuages sombres obscurcissent le ciel
hara non bat-batean, laino beltz, handi batzuek goibeltzen duten zeru gaina
cela a été le second élément qui est venu obscurcir l'horizon pour le président
lehendakariaren geroa goibeltzera jin den bigarren gauza izan da
2 s'obscurcir verbe pronominal
 sujet:ciel, regard goibeldu ilundu ülüntü (ZU)
la campagne avait commencé à s'obscurcir après le coucher du soleil et la dernière paire de boeufs venait d'arriver de Satsaga
ekiaren sartzetik landa bazterrak ülüntzen hasi ziren eta Satsaga bazterretik heltü zen azken behi parea (ZU)