[euskarazko hitzak bila Nola Erran hiztegiaren barnean]

euskarazko hitzetan

délier

délier /delje/ // 1 verbe transitif
a)
 = retirer le noeud de liens qui lient, dénouer (lokarriak, korapiloa) laxatu (lokarriak, opiloa) laxatü (ZU) (lokarriak) barreiatu deslotu (g.er.) deslotü (ZU)
après que ses brides aient été déliées, le cheval partit au galop
zaldia, uhalak laxatu ondoan lauhazka abiatu zen
ses jambes étant attachées, il ne pouvait pas bouger; on lui délie les liens des pieds
zangoak estekaturik ez zitekeen higi; barreiatzen dizkiote bada oinetako lokarria
je l'aidai à délier la robe noire en soie qui maintenait sérré son corps
gorputza trinkoki mantentzen zion zetazko arropa beltza bizkarrean deslotzen lagundu nuen
délier la langue de qn, faire parler
norbait mintzarazi norbaiti mihia laxatu
b)
dégager qn ou qch d'attaches qui lient, libérer estekak kendu estekak kentü (ZU) deslotu laxatu askatu libratu
il délie le malade et le met debout, mais il tombe aussitôt
eriari estekak kentzen dizkio eta zutik ezartzen, baina berehala erortzen da
tout d'un coup le mort se lève, son corps entièrement entravé par des linges: "Déliez-le, dit Jésus, et laissez-le aller"
betbetan hila jaikitzen da, gorputz guzia oihalez lotua: "Deslot ezazue, dio Jesusek, eta utz ibiltzera"
2 se délier verbe pronominal
sous l'effet de l'alcool les langues se délient
alkoholaren eraginez, mihiak laxatzen dira